---

---

BRANDFORD MARSALIS QUARTET - the Ruby and the Pearl



M'agradan els Marsalis...
Tant si es el Wynton a la trompeta, el Branford al saxo, o el patriarca (pianista) Ellis amb la companyia d'altres dels seus fills, Delfeayo (trombó), i en Jason (percussió).

No hi ha cap dubte: els Marsalis han fet historia, i la historia s'ha d'ESCOLTAR.
Amb arrels Jazzístiques 100%, no pot sortir sinó un Pura Sang.
Hard-bop, bebop, modal, post-bop,...
Pots afegir o excloure tantes etiquetes com vulguis, però d'entre elles sorgeix el so inconfusible d'en Branford.
Amb el seu 'Quartet', tot es encara millor (si, encara mes !!!)
A mes, he de dir que, com a testimoni dels seus 'performances', hores d'ara (de tant en tant), encara tinc aquella sensació de desconnexió TOTAL del mon (lamentable) que ens envolta, i que te endinsa en el (apassionant) mon de la música: la 4ª dimensió existeix !!!

Aprofitaré l'avinentesa per fer notori un pensament meu:
dir que t'agrada la música no es escoltar 'los 40 principales' mentre fas la compra al super-mercat; ni escoltar la radio mentre et dutxes; ni escoltar el mp3 (walkman de tota la vida) mentre canvies els bolquers al nen...
Que t'agradi la música es quelcom mes !!!

¿Qui mira una bona 'peli' mentre respon missatges de mòbil?
¿Qui menja una bona paella mentre neteja el seu cotxe?
¿O qui prepara aquesta paella mentre pinta el sostre?


Be, segur que algú hi haurà, però queda clar que cada activitat requereix el seu temps... Aquesta s'ho mereix.
Seieu en una bona butaca, al costat de la vostra cadena Hi-Fi, connecteu uns bons auriculars (no val els del Lidl), tanqueu els ulls (a la dona i/o marit i/o als fills també, tancats !!!) i premeu Play amb un bon àlbum que us agradi...
ESCOLTAREU música que mai (MAI) havieu escoltat.
Ja m'ho comentareu, sinó...